I. Sants, «. Itinerario-de-alfonso, I. De-cataluña, . Ii-en-aragón-id, I. Rey-pedro et al., Viatges de l'infant Pere, fill de Jaume I en els anys 1268 i 1269 Itinerari de Jaume I el Conqueridor (1 ère éd Barcelone : Institut d'Estudis Catalans Andres GIMENÉZ SOLER, « El viaje de Pedro IV a Cerdeña en 13541396 -1410) », Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans Itinerari del infant Joan, fill del rei en Pere III (1350-1387) », Actas y memorias del III Congreso de Historia de la Corona de Aragón (1 ère éd Barcelone : Institut d'Estudis Catalans, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras Itinerario del rey Alfonso V de Aragón y de Napoles Juan Manuel del ESTAL, Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327), 3 vol. inédits présentés à l'Institució Valenciana d'Estudis i Investigació de la Generalitat Valenciana y Deputació Provincial de València Itinerario de Jaime II de Aragón (17 junio 1291 ? 2 nov. 1327) », Actes du XII e Congrès d'Histoire de la Couronne d'Aragon, [MontpellierAragona in Italia (secc. XIII- XVIII). XIV Congresso di Storia della Corona d'Aragona El itinerario de Jaime II de Aragón en la Conquista del reino castellano de Murcia (1296-1301) », in : Jaime II, 700 años después. Anales de la universidad de Alicante. Historia medieval Las ciudades de Barcelona y Lérida (primacía de la ciudad) en el itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327) El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta. XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, [Barcelona- Poblet-Lleida El itinerario de Alfonso I el Batallador (1104-1134) », Historia. Instituciones. Documentos Le cas des officiers du roi de France en déplacement a été traité par Alain DEMURGER, « Les déplacements professionnels des agents du roi (vers 1380-vers 1410) », Voyages et voyageurs au Moyen Age. XXVI e Congrès de la SHMES, [Limoges-Aubazine, pp.257-278, 1903.

S. Bernd, «. Gastungsrecht-und-gastungspflicht-marina, M. , V. La-cena-de-presència-a-la-corona-agostino, P. Bagliani et al., Aragó a mitjan segle XIV Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en Cataluña bajomedieval, Barcelone : CSIC-Institución Milá i Fontanals L'itinérance des seigneurs (XIV e -XV e siècles) Actes du colloque international de Lausanne et Romainmôtier Lausanne : Université (Cahiers lausannois d'histoire médiévale, den Ländern der aragonischen Krone während des späten Mittelaltersthèse de doctorat soutenue à l'université Michel de Montaigne-Bordeaux 3 en 2005 sous la dir. de F. Lainé, pp.229-333, 1975.

G. Francesco and . La-politica-mediterranea-di-pietro-il-cerimonioso, Pere el Cerimoniós i la seva época Rafael TASIS I MARCA, Pere el Cerimoniós i els seus fills, éd. Vicens Vives, pp.59-77, 1962.

C. 'est-un-rythme-de-déplacement-déjà-observé-par-agustí, A. , and L. , almoina reial a la Cort de Pere el Ceremoniós. Estudi i edició dels manuscrits de l'Almoiner Fra Guillem Deudé, monjo de Poblet (1378-1385), Poblet : Abadia, 1969, p. LXXXIX-C. Il est proche de ce qu'observe Henri DUBOIS, Un voyage princier au XIVe siècle (1344) », in : Voyages et voyageurs?

C. Rita and . Gomes, (présence attestée à une seule date) des « séjours » de la cour portugaise itinérante The Making of a Court Society Kings and Nobles in Late Medieval Portugal, 20 L'historiographie portugaise distingue opportunément les « visites Las ciudades de Barcelona y Lérida? », recense les longs séjours de Jacques II d'Aragon dans les cités de Barcelone et Lérida. 21 ACA, pp.298-308, 2003.

A. Philippe and . Un-roi-soucieux-de-son-confort, Pierre IV d'Aragon et III de Catalogne, dit Le Cérémonieux, et ses palais Du projet au chantier. Maîtres d'ouvrage et maîtres d'oeuvre aux XIV e -XVI e siècles, pp.279-296

E. Francesca, un marc per al fast reial », in : Els escenaris del rei. Art i monarquia a la Corona d'Aragó, p.14, 2001.

. Ibid, Selon Maria Teresa TATJER PRAT, lors de ses sessions réduites, le conseil royal compte au moins deux auditeurs, cf. La Audiencia Real en la Corona de Aragón. Orígenes y primera etapa de su actuación, s. XIII y XIV, thèse soutenue à Barcelone en, pp.130-232, 1986.

. Aragon, . Cf, C. Rafael, M. Delgado-de, R. De-la-corona-de-aragón et al., Siete siglos de reglamentación y praxis archivística (siglos XII-XIX), Saragosse : CSIC, Institución Fernando el Católico Sur le travail de la chancellerie, cf, Apuntes para el estudio de la cancilleria de Pedro IV el Ceremonioso », Anuario de Historia del derecho Español sur le labeur du trésorier, cf. Christian GUILLERÉ, « Les finances royales à la fin du règne d'Alfonso IV el Benigno (1335-1336) », Mélanges de la Casa de Velázquez, pp.39-137, 1950.

A. , I. Par-jaume, and R. Sans, Catálogo de memoriales e inventarios dresse non seulement des listes de documents déposés aux archives à une date précise, mais aussi de registres qui voyageaient avec la scrivania dans les années 1345-1350. Ainsi, en 1347, le garde des sceaux Francesc de Prohome transporte avec la scrivania 55 registres de Barcelone à Valence, Ministerio de Educación y Cultura). R. e-Spania, pp.31-40, 1999.

C. and D. De, MOLINA montre que l'archivage des registres tarde parfois et peut intervenir huit ans après la date des plus récents documents qu'ils contiennent (op. cit, pp.53-54

G. Llagostera, avait brièvement évoqué ce phénomène et F. AUTRAND, op. cit., lui accorde de plus longs développements. 53 ACA, p.175

T. De, M. Estragués, and M. Citaca, Il note qu'outre le siège de ses archives au palau reial major, le maestre racional possédait en 1374 à Barcelone un second siège, p.284

A. 69-nomination-Évoquée-dans, R. Cf, R. Conde, and M. Delgado-de, Mais le paiement de ses gages complets, malgré son absence de la cour royale, ne va pas sans poser de problèmes, et lors de la mise en paiement de sa quitació, le scrivà de ració est obligé de justifier son compte « de tot lo dit temps, axí com a cascun dels scrivans seguents continuament la cort del dit rey, per ço com lo dit senyor lo fa estar en Barchinona per tal com, pp.35-36

M. Francisco, . Gimeno, . Blay, and . Escribir, La experiencia gráfico textual de Pedro IV, p.119, 2006.

G. Blay, R. Conde, M. Delgado-de, R. R. Conde, and M. Delgado-de, 74 Tomàs de MONTAGUT I ESTRAGUÉS et Rafael CONDE y DELGADO de MOLINA en citent des preuves pour les années 1338 à 1363. R. Conde suppute l'existence du dépôt valencien pour les périodes antérieures et postérieures, pp.120-123

S. Manuel, . Martínez, F. Teresa, . Mallol, M. Josefina et al., parlaments y fiscalidad real en Cataluna : las profertes para las guerras mediterráneas (1350-1356) », in : El poder real en la Corona de Aragón (s. XIV-XVIII) Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón La Corona catalano aragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa Edat Mitjana. Actes del seminaricelebrat a Barcelona, Une meilleure connaissance des hommes composant l'hôtel royal et de leurs origines géographiques permettrait sans doute d'en comprendre mieux les raisons Las cortes de Cataluña en la financiación de la guerra de Arborea (segunda mitad del siglo XIV) Barcelone : CSIC-Institució Milà i Fontanals 77 Enric CRUSELLES GÓMEZ, El maestre racional de Valencia. Función política y desarrollo administrativo del oficio público en el siglo XV : éd. Alfons el Magnànim El archivo real de Zaragoza : instituciones y archivos del rey en el reino de Aragón (siglos XV-XVII) », Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, pp.253-272, 1989.

I. Pierre, Aragon est un souverain itinérant qui, la majeure partie de son règne, dirige les États de la couronne d'Aragon en les visitant. Cet article examine comment le roi circule et les officiers administratifs de l'hôtel s'adaptent à sa mobilité pour garantir la continuité du